(Solo versión
en Valenciano · Només versió en Valencià)
Es habitual llegir en llibres,
revistes de divulgacio historica, inclus en llibres de texte, la
denominacio antihistorica "Corona Catalano-Aragonesa"
per a nomenar a l'historica Corona d'Arago, despreciant a atres
membres que com el nostre Regne de Valencia en una llarga epoca
va ser el mes important de tota la Corona. ( En tems de Marti l´Huma,
1395-1410, quan Barcelona no pasava de 20.000 habitants, Saragossa
18.000, Mallorca 15.000 i Perpinya 12.000, la ciutat de Valencia
ya contava en 90.000, superant a les demes tant en economia com
en cultura.)
Se considera l'inici de la Corona
d'Arago, quan Ramiro II ( el monge ), cedix en matrimoni a sa filla
de dos anys Petronila ( 1137 ), al conde de Barcelona Ramon Berenguer
IV, cedint-li tambe el domini del reine, per aixina ell poder tornar
a la vida monastica ingresant en el monasteri de San Pere el Vell,
en Hosca, pero sense abdicar del titul de rei, que va conservar
dasta la seua mort, que el va heretar sa filla i despres el seu
net Alfons II. Ramon Berenguer va governar Arago com a princip o
dominador ( dominator regni aragonensis ), per lo tant son fill
Alfons va heretar de sa mare un regne i de son pare un condat.
Arago i el Condat de Barcelona no
se van poder unir per que el condat era d'orige frances, i per lo
tant LLuis IX rei de França no ho haguera acceptat, i ademes en
temps de Ramon Berenguer, el Condat de Barcelona no era l´unic en
la Marca Hispanica; existien en les mateixes condicions, els condats
de Pallars Fussà, Roselló, Pallars Subirà, Ampuries i Urgell, per
lo tant Catalunya no estava encara formada i la denominacio
tampoc. Cap resenyar que el Conde de Barcelona per a anar a Arago,
tenia que pasar per territori que no li perteneixia ad ell sino
al Conde d'Urgell.
La denominacio Catalano-Aragonesa
era impossible per que en 1137 la paraula Catalunya no existia,
va naixer a finals del segle XII i va tindre entitat en la segon
mitat del XIII, quan Jaume I va cedir Languedoc i la Provenza, menys
el senyoriu de Montpeller, a canvi dels territoris de la Marca Hispanica
mes el Rosello, que perteneixien a Sant LLuis Rei de França. ( tractat
de Corbeil 1258).
Tots els succesors de Ramon Berenguer
van ostentar els tituls de Rei d'Arago i conde de Barcelona, sense
nomenar en absolut ningu, a Catalunya, i aixina com la Corona
anava conquistant nous regnes, el Condat de Barcelona retrocedia
llocs en l'escalafo, seguint l'orde jerarquic en heraldica, com
tota la documentacio real demostra; en el Privilegi del trasllat
de la ciutat de Castello, podem vore com Jaume I diu ser Rei d'Arago,
Mallorques i Valencia, conde de Barcelona i d'Urgell i senyor de
Montpeller, continuant sense nomenar a Catalunya per a res,
i postergant a Barcelona al cuart lloc ya en l'any 1251.
El cronista Jerónimo Blancas, en
el sigle XVI, descriu el protocol dels representans en les Corts
Generals de la Corona d'Arago: "en la mano derecha del rey, en
la parte que dicen del Evangelio, se asientan los eclesiásticos,
nobles caballeros e hidalgos aragoneses y valencianos". La distribucio
se completa a la esquerra, mallorquins i a continuacio catalans,
y este orden se ha guardado desde muy antiguo en los asientos en
Cortes Generales" ; es dir, des del sigle XIII al XVII, els
regnes d'Arago i Valencia ocupaven llocs de privilegi junt al monarca,
i Catalunya l'ultim a la esquerra. Este detall nos demostra l'importancia
de Catalunya dins de la Corona.
Si abans de conquistar Mallorca i
Valencia, Catalunya no existia i despres, es la quarta en importancia
¿com poden dir Catalano-Aragonesa, pasant-la per damunt dels
tres regnes i anulan a dos d'ells?
El catalanisme dins dels seus deliris
de grandea, no a soles invente falses denominacions, sino que tampoc
respecte lorde jerarquic, fiquen a Catalunya ( catalano ) davant
d'Arago. Ya diuen els psiquiatres, que la paranoya no te cura.
