- 1ª Part. "ELIG", el nom correcte ortograficament.
- 2ª Part. "ELIG", el nom correcte historica i documentalment.

 
- 1ª Part. "ELIG", el nom correcte ortograficament.

 En relació al nom (valencià) de "Elig", fa temps que venim escoltant dir a alguns (pancatalanistes) que es una forma ortografica incorrecta que no s'adequa a la fonetica real del nom tal i com se pronuncia en idioma valencià (acabat en so de "ch valenciana/castellana"). Diuen que "-ig" ha d'anar precedit de vocal i no de consonant p'a que sone com "ch castellana"; pos si no, en conte de pronunciar "Elch" s'estaria pronunciant (segons ells) "Elich".

 Resulta que totes estes veus "coixegen del mateix peu". Aço es: creuen que fan servir les "Normes de Castelló de 1932"; normativa ortografica que ampara - encara que no gasta - la A.V.L. (Academia Valenciana de la Llengua), ent normatiu catalanisaor que cada dia deixa més patent la seua ineptitud p'a defendre la identitat propia i independent de la llengua valenciana i que, en el fondo, lo que vol es que l'idioma valencià siga absorbit i desnaturalisat per la llengua catalana (fentli el lloc a les ambicions de l'imperialisme pancatalaniste que ya no té vergonya en proclamar obertament que les terres valencianes son part de la "gran catalunya", "països catalans", "arc mediterrani", "eurorregió" o com, dimonis, vullguen dirli a eixa mentira).

 Lo que a continuació se transcriu s'ha copiat lliteralment de les ORIGINALS "Normes de Castelló de 1932". Eixes normes catalanisaores que de manera provisional firmaren (tal i com en l'original se pot comprovar), "Lo Rat Penat" (el qual no participà en el seu desenroll) i el pare Fullana (unic filolec de tota la colla de pan/catalanistes que les desenrollaren, qui tampoc participà en eixe proces, i qui, ademes, mai feu us d'elles).

 Punt (13) de les "Normes de Castelló":
 
"...
13.- El só de palatal africada sorda ("ch" castellana) s'escriu "x" en PRINCIPI de paraula (xic); "tx" NO PRINCIPIANT NI ACABANT paraula (empatxar); ACABANT PARAULA "g" darrere "i"; "ig" en QUASEVOL ATRA POSICIÓ (safareig)." (final del punt (13))

 En cap lloc del punt (13) (ni tampoc en la resta de les normes) apareix res que diga que p'a que "-ig" sone com a "ch castellana" ha d'anar precedit de vocal.
 Lo que les "normes de castelló" diuen es que a final de paraula p'a representar el so de "ch castellana" se fara servir "-g" o "-ig" segons convinga, i en cap cas diuen (ni en este punt, ni en consevol atre) que a final de paraula s'haja d'utilisar "-x", "-tx" o consevol atre sufix.

 Aço i ninguna atra cosa es lo que diuen les "Normes de Castelló" i aço es lo que la AVL hauria d'oficialisar i reconeixer com a correcte. (P'a saber quina es la (ilicita) normativa que oficialisa la A.V.L. llegir "La A.V.L. oficializa ilícitamente una normativa ortográfica catalanizadora").

 Arribats a este punt seria bo aclarir que en ningun moment la A.V.L. ha fet cap reforma d'este punt (13) de les "normes de castelló" i per tant continúa vigent com el primer dia. (En cap dels dos acorts normatius p'al Valencià que ha fet hasta el moment la A.V.L. (25-3-2002 i 20-5-2002) s'arreplega res que modifique ni una coma el contingut del punt (13) de les "Normes de Castello").

 Per tant, la forma "Elig" es la correcta segons les "Normes de Castello". I en canvi, les formes "Elx", "Eltx", "Eltg", etc..., son incorrectes, perque segons les "Normes de Castelló" ni "-x", ni "-tx", ni "-tg" se poden utilisar p'a representar el so de "ch castellana" a final de paraula.

 Es més, "Elig" (i no "Elx"), apart de ser la forma correcta segons les catalanistes "Normes de Castelló", tambe hu es segons les valencianistes "Normes d'El Puig" (reconegudes per la "Real Academia de Cultura Valenciana" R.A.C.V.). Les "Normes d'El Puig" diuen:

"...
Se escriu G
...
3. En so de [ch] (roig)

 3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga atona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncía.)
3.2. En posicio final de paraula, darrere de I tonica: desig, frig.
3.3. En posicio final de paraula apareix sempre [ch], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora correspondent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):
- trepig, trepigen.
- mig, mija.
- despaig, despachar."

 Per tot lo dit queda patent que per manifesta incorreccio ortografica, el nom de "Elx" (en "valencià"), que actualment ostenta la ciutat ilicitana, no es el correcte i hauria de ser restituit pel de "Elig", ortograficament correcte i en una vigencia historica i documental molt més llarga que la forma "Elx" (tal i com a continuacio s'aclarix).

 
- 2ª Part. "ELIG", el nom correcte historica i documentalment.

 Encara que el nom de "ELIG" p'a la ciutat ilicitana es innegable historica i documentalment, n'hi ha veus que volen desacreditarlo dient que en el temps en que se va utilisar el nom de "ELIG" éste se pronunciava "ELICH" (en una "I" sonora") en conte de "ELCH" tal i com heu pronunciem hui en dia.
 L'escrit que se presenta a continuacio demostra que lo que diuen eixes veus es fals, i que el nom "ELIG" sempre s'ha pronunciat "ELCH" (sense ninguna "I" sonora") i mai "ELICH".

 Ans de que Elig fora part de la Corona d'Arago hu va ser de la Corona de Castella per una garbera d'anys (Elig no s'incorporà al Reine de Valencia hasta l'any 1308, passats 70 anys de 1238, i en tots els documents en castellà antic de la epoca apareix el nom "ELCHE".

 Els castellans, que van ser els primers en reconquistar i instalarse en la vila musulmana d'Elig (ans que els aragonesos de Jaume I "el Conquistaor") nomes feen que repetir el nom que els moros d'Elig li donaven a la seua vila: "ELCHE" (escrit en atre alfabet (arab), pero pronunciat aixina).
Esta clar que si els moros hagueren pronunciat "ELICH" els castellans hagueren escrit "ELICH" (o com a molt "ELICHE") p'a denominar a la vila .

 Més tart, en 1296 Jaume II "el Just", net de Jaume I, sitià la vila i la conquistà p'a la Corona d'Arago (per qüestions de desavenencies politiques en el Reine de Castella). En eixos primers moments d'ocupacio aragonesa en els documents escrits en llengua valenciana burocratica nomes apareixen els noms "ELCHE" i "ELCH".
 Hauran de passar uns poquets anys p'a que en els documents escrits en la llengua valenciana burocratica comencen a gastarse de forma generalisà els noms "ELTX" o "ELX" (faltant encara més d'un sigle i mig p'a que apareguera la forma "ELIG").

 ¿ A on està eixa "I" sonora que alguns diuen deu de tindre el nom de la vila d'Elig ?

 En ningun puesto, perque la "I" sonora ya fea molt de temps arrere que havia caigut. Eixa "I" sonora pronuncià per hispanorromans i hispanogots d'ans de la conquista musulmana no la van sentir/escoltar mai ni els cristians castellans que primerament vingueren a Elig, ni els aragonesos que vingueren més tart. Tots ells nomes van sentir dir "ELCHE" als poblaors de la vila.

 El cas es que el nom de la vila, a partir de la arribà dels cristians i durant un sigle i mig, anà transformantse tenint la següent evolucio: ELCHE-ELCH > ELTX-ELX > ELTG-ELG.
O siga, que continuen apareguent una garbera de noms a on la "I" sonora mai apareix.

 Pero de repent, a mijans del sigle XV, substituint a les formes "ELTG"-"ELG" aparegué "ELIG", nom que se mantindrà hasta 1707 quan el primer rei borbó Felipe V en el seu "Decreto de Nueva Planta" ordenà que la documentacio oficial s'havia d'escriure nomes en castellà. A partir d'ahí se tornarà a utilisar el nom castellà "ELCHE".

 ¿ Es acas logic pensar que la "I" d'eixe "ELIG" era sonora quan tots els seus noms antecessors (a partir del sigle XIII) no la presentaven en ningun puesto ?
¿ Per quina estranya evolucio llingüistica hauria de començar a pronunciarse una "I" que, per lo menos, desde el sigle XIII YA NO S'ESCRIVIA (i per tant ya no se pronunciava) ?

 Es mes, la forma "ELIG" quan va apareixer (a mijans del sigle XV), va conviure durant un temps en la forma "ELG" mes antiga. Lo que demostra que "-IG" era equivalent a "-G" i que en els dos casos no se pronunciava ninguna "I" sino tan sols una "CH valenciana/castellana".

 O siga que, documentalment se demostra que la evolucio del nom de la vila d'Elig se va produir AL CONTRARI de lo que alguns mos volen fer creure ara.
 La evolucio real va ser: ELCHE-ELCH > ELTX-ELX > ELTG-ELG > ELIG (éste ultim desde mijans del sigle XV hasta 1707, sense variacio i sense compartir protagonisme en ningun atre nom).

 S'ha de tindre en conte que si "ELIG" haguera perdut la "I", este nom haguera donat pas a "ELG" i ara mateix tindriem documents en els que trobariem la forma "ELG" i que serien posteriors als que porten la forma "ELIG". Pero com aixo no passa i "ELIG" es l'ULTIM nom en Valencià que historicament tingué la vila d'Elig (en exclusiva durant dos sigles i mig), queda patent que en el nom "ELIG" la "I" no se pronunciava, que este nom sonava com "ELCH" i que el digraf "-IG" era equivalent a la "CH valenciana/castellana".

 Aixo tambe se demostra de manera paralela, perque hi ha documentacio castellana que replega el nom de la vila d'Elig en castellà en la mateixa epoca en que estava viu el nom valencià "ELIG" (del sigle XV al XVIII), i nomes fa servir el nom "ELCHE" i en ningun cas "ELICHE" o "ELICH".

 Per tant, queda demostrat que la "I" del historic nom valencià "ELIG" mai s'ha pronunciat, i que la pronunciacio correcta del nom, tant historica com ortograficament es "ELCH" i no "ELICH".

 A tenor de lo presentat queda clar que per manifesta incorreccio ortografica, el nom "Elx" (en "valencià"), que actualment ostenta la ciutat ilicitana, no es el més correcte i hauria de ser restituit pel de "Elig", ortograficament correcte i en una vigencia historica i documental molt més llarga que la forma "Elx".

 Com a colofo, dir que, la restitucio del nom "ELIG" a la ciutat ilicitana repararia una de les injusticies historiques que l'any de 1707 mos dugue a tots els valencians.

 
(P'a saber més respecte als noms historics de la vila d'Elig vore: "Aproximación a la historia de Elche a través de su nombre (I) i (II)".